Un encanteri (2014) |
El viernes 17 de marzo, a las 20:30h, tendrá lugar en L'Automàtica de Barcelona la séptima sesión de CRANC dedicada al trabajo de Lluís de Sola. Filmar película de 16 mm en blanco y negro –con una cámara Bolex– y revelar el material emulsionado en el propio laboratorio de casa –con un tanque Lomo y líquidos fotográficos– son dos de las acciones prioritarias de este cineasta. Su mirada lírica, sutilmente contemplativa, introduce sugerencias narrativas, a menudo de cadencia naturalista. Lo hace planteando cuestiones reflexivas, relativas a los mecanismos de representación del propio medio cinematográfico.
Viernes 17 de marzo a las 20:30h
5€ con consumición
L'Automàtica
C/ de la Legalitat, 18
M L4 Joanic, L3 Fontana
Con la presencia del realizador.
Notas de Lluís de Sola:
Onades (2014), 16 mm, 3 min, estèreo
He filmat les onades trencar-se a la platja i gairebé dins la càmera, que he abandonat dins una carcassa improvisada feta amb un aquari. He accionat el motor i he fet un pas enrere. He observat com el mar jugava a venir i a marxar, en un sol pla i al llarg dels trenta metres disponibles a càmera. He revelat la pel·lícula amb químics preparats amb aigua de mar. I he fet el so amb tinta de calamar, traçant un dibuix a la banda de so, una filigrana de soroll òptic.
Bosc (2015), 16 mm, 3 min película, estèreo
He creuat un bosc per anar-hi a trobar senyals de cinema. I les he trobat sota d’alguns arbres, en forma d’ombres de branques i de fulles. He atrapat aquestes projeccions amb una pantalla de cinema plegable, movent-la d’un lloc a un altre. Precisament és en aquesta pantalla on es projecta la pel·lícula a cada sessió, acompanyada del so enregistrat en directe durant la filmació de les imatges.
(+ 3 min d’intervenció amb projeccions de branques microfonades)
Núvols (2015), 16 mm, 3 min, estèreo
Un seguit de núvols desfilen pel cel en diverses direccions, lentament i assossegada, poc abans d’una tempesta. He revel·lat aquesta pel·lícula amb dissolucions preparades amb aigua de pluja recollida en galledes durant algunes tempestes posteriors a la filmació. El so s’ha gravat durant una d’aquestes tempestes i correspon al soroll de les gotes de pluja que s’acumulen en tres galledes situades al mateix punt des d’on es van filmar les imatges.
Un encanteri (2014), 16 mm, 15 min.
He fet aquesta pel·lícula a partir del metratge descartat d'una altra pel·lícula més llarga i feixuga que encara no he acabat. Es tracta d'un estrany divertimento, de forma i idea elaborades, que explica de manera íntima uns misteriosos fets ocorreguts a Cerbère no fa gaire, quan un noi hi va anar a fer-hi cinema. Amb la mirada posada en el rastre d’aquest cinema, com un encanteri que es respira en l’aire i que ressona arreu, una veueta recorda, imagina i inventa un petit però transcendent episodi de la vida del poble, una anècdota amb categoria de mite.
Mirall (2014), Video 8, 4 min.
Què li passa a una videocàmera quan es mira massa estona al mirall?
Los mejores goles del mundial (2017), VHS, 5 min.
He volgut jugar a torturar les imatges de dues pelis porno que durant molt de temps he tingut gravades en una cinta de vídeo de la recopil·lació dels millors gols d’un mundial de futbol. Ha estat una tortura però també un exorcisme.
¡Están rodeados! ¡Salgan con las manos arriba! (sorpresa final)
Un encanteri (2014) |
No hay comentarios:
Publicar un comentario